T.S. Eliot

1. Vida 
2. Obres poètiques més importants 
3. Estil dels seus poemes 
4. Anàlisi de East Coker 
5. Traduccions i vigència

Giuseppe Ungaretti

1. Vida i obra
1.1. L'hermetisme poètic en el marc del simbolisme

2. "M'il·lumino d'immens"
2.1. Aproximació al tema

Gottfried Benn

1. Vida i obra
1.1. Expressionisme literari
1.2. Expressionisme artístic

2. "Hora blava"
2.1. Context
2.2. Aproximació al tema
2.3. Estructura externa i interna
2.4. Anàlisi de l'estructura en relació al tema

3. Recitat i vigència

Paul Verlaine

1. Vida i Obra
1.1. Parnassianisme
1.2. Simbolisme

2. "El meu somni familiar"
2.1. Aproximació al tema
2.2. Resposta a les preguntes formulades
2.3. Estructura externa
2.4. Estructura interna en relació al tema
2.5. Anàlisi de les figures retòriques en relació al tema

3.Versió musicada de Leo Ferrer. Vigència

Paul Valery

1-Contextualització. Vida i obra.

2- El Cementiri marí

·         Anàlisi del contingut

·         Anàlisi de la forma

3-Conclusió

·         Versió musicada  

Robert Frost

1.Vida i Obra

2.Estil

3.“Refent paret”

1.1 Contextualització

1.2 Aproximació al tema

1.3 Estructura externa i interna. Anàlisi figures retòriques.

1.4 Preguntes plantejades

4.Traducció

5.Versió original recitada

Christina Rossetti

CHRISTINA ROSSETI

1.    Vida i Obra

2.   Prerafaelitisme

3.   Cançó

3.1 Estructura interna i externa

3.2 Aproximació temàtica 

3.3 Comparació amb el poema d’Emily Brontë

§  Com es pot interpretar el dubte final sobre la capacitat de recordar de l’ànima, després de la mort?

§  Pot ser un argument a favor de pensar que el jo poètic no es correspongui amb el de l’autora?

3.4   Lectura en anglès

3.5   Versions musicals

§  John Ireland:                    https://www.youtube.com/watch?v=N1VY7s4WNl4

§  Ralph Vaughan Williams

§  Versions recitades:        https://www.youtube.com/watch?v=ScTJmUDSZyw

https://www.youtube.com/watch?v=6PAABJ0hH84

4         Traduccions

§  Miquel Desclot 

Pessoa

1. Vida i Obra

     1.1. Vigència

     1.2. Heterònims

     1.3. Traduccions

2.Savi és aquell que s'acontenta amb l'espectàcle del món…

               2.1. Ricardo de Reis

        2.2. Que vol dir que en beure ja ni recordava que ho havia fet abans? Quina actitud transparenta? Es podria considerar equivalent a la percepció de tot artista?

              2.3. Àtropos és una de tres moïnes gregues. Quina era la missió d'aquestes deïtats?

            2.4. A la darrera estrofa, què remarquen les paraules “quasi”, “tranquil” i “incert? Es podria relacionar amb l'aurea mediocritas d'Horaci?

Baudelaire

1.Vida

2.Obra

a)Les flors del mal

3.Els poetes maleïts

4.L’albatros

a)Anàlisi intern i extern

20 Giacomo Leopardi

1. Vida i Obra
2. Ideari. Cfr. Existencialisme
3. Traduccions
4. "L'infinit"
4.1. cfr. Wordsworth
4.2. Estructura externa i interna
4.3. Aproximació temàtica
4.4. Lectura en italià

19. Keats

1. Vida
2. Obra.
2.1. 1818
2.2. Estil
2.3. Traduccions
3. Oda (de Poemes de John Keats)
3.1. Contextualització
3.2. Estructura externa i interna
3.3. Aproximació al tema. Resposta a les qüestions plantejades
3.4. Recitat en anglès (Frances Jeater)

18. P.B. Shelley (1792-1822)

1. Vida i obra
2. Contextualització
3.Estructura externa
4. El mite d'Adonais. Tema
5. El difunt, Keats, com algú que no és mort, sinó com algú que ha despertat del somni de la vida. Quin sentit pot tenir això per algú que es declarava ateu i que no creia en una vida més enllà?
6. Què deu significar que "nosaltres", és a dir els vivents, som els autèntics cadàvers?
7. "La Mort ha mort". Cfr. amb  "No t'altivis sentint-te anomenar..." de  John Donne.

17. Lord Byron (1788-1824)

1. Vida i Obra
2."Les illes de Grècia"
3. Estructura externa i interna. Recursos
4. Quins trets romàntics detectes en el poema?

16. Novalis (1772-1801)

1. Vida i Obra
2. "La flor blava": símbol universal de l'anhel romàntic de trascendència
3. Traduccions
4. "Enyorança de la mort" dins Himnes a la nit
4.1. Contextualització i tradició preromàntica (Young)
4.2. Aproximació al tema
4.2.1. Redescobriment del sagrat (cfr. Hölderlin i l'orfisme grec)
4.2.2. A quin passat enyorat es deu referir entre les estrofes tercera i la sisena?
4.2.3. Quina pot ser aquesta "set ardent que ens consumeix" que sembla que en aquests temps, el present del poeta, no es podrà calmar mai?
4.2.1. Com es farà el pas cap al futur on els estimats ens enyoren?

15. Friedrich Hölderlin (1770-1843)

1. Vida i obra
2. Estil
3. Traduccions
4. Cant d'Hiperió
4.1. Contextualització
4.2. Tem
4.3. Estructura interna (déus, àngels, humans)
4.5. Quines característiques del món dels déus destaca el poeta, entre les dues primeres estrofes?
4.6. Quines característiques de la vida humana hi oposa a la darrera estrofa?
5. Brahms: Cant del destí i una altra versió de la traducció

14. William Wordsworth (1770-1850)

1. Vida i Obra
2. Contextualització
2.1. Estil i concepció de la poesia
2.2.. Traduccions al Català
3. "Nocturn"
3.1. Aproximació al tema
3.2. Admiració davant l'espectacle de la natura en altres arts: Joseph Mallord William Turner i Caspar David Fiedrich
3.3. Cfr. amb Joan Maragall: Pirinenques i Vistes al mar

13. William Blake (1757-1827)

1. Vida i Obra
2. Cançons d'experiència (1794): "Londres"
2.1. Context
2.2. Aproximació al tema
2.3. Estructura externa i interna. Ús de figures retòriques per reforçar el tema
2.4. A la darrera estrofa què pot voler dir que la prostituta "afecta amb plagues el marital sepeli (el fèretre del matrimoni)"?
2.5. Il·lustració i cal·ligrafia del poema feta pel propi poeta.
2.6. Ralph Vaughan-Williams (1872-1958) musica a Blake: Ten Blake Songs
2.7. Una versió en anglès

12.John Donne (1572-1631)

1. Vida i Obra
2. Estil. Escola de poetes metafísics anglesos
3. "No t'altivis sentint-te anomenar..."
3.1. Tema del sonet
3.2. Per què es pot dir que és un sonet sacre? Descansa sobre alguna creença religiosa de la Mort determinada?
3.3. Com caracteritzaríeu l'actitud del poeta davant la Mort? És de menyspreu? Insultant? Desafiant? Mofeta? Argumentativa?
3.4. Per què del son en diu "el teu retrat fingit"? És una metàfora?
3.4. En quins punts es poden resumir les raons per les quals la Mort ha d'abaixar els fums que sembla que té, a parer del poeta? D'on deuen venir aquests fums?
3.5. Una gravació
3.6. Benjamin Britten: cançoms sobre els Sonets sacres  de Donne.

11. William Shakespeare (Stratford-Upon-Avon 1564-1616)

11.1. Vida i Obra 
11.1.1. Vigència. Revaloració del moviment romàntic
11.1.2. Traduccions al català

11.2. Els sonets (154). Dues sèries
11.2.1. Sonet I (1a sèrie, fins al 126)
11.2.1.1. Anàlisi. Estructura externa i interna en relació al tema
11.2.2. Traduccions de Triadú i de Morera. Versió original en anglès.

11.2.3. Sonet VII (2a sèrie, 137)
11.2.3.1. Anàlisi del tema a partir de la forma

10. Pierre de Ronsard (1524-1585)

10.1. Contextualització. Vida i obra.
10.1.1. La Plèiade
10.1.2. Amors. Tradició del cançoner petrarquista

10.2. Ronsard: renovador de la temàtica i de la forma
102.1. L'alexandrí
10.2.2. El sonet francès

10.3. Sonets a Helena (1578)
10.3.1. Sonet 24 è
10.3.2. Recordar a una dona que es farà vella no sembla pas la millor manera d'afalagar-la. Per què ho fa, doncs, el poeta?
10.3.3. Per què, un cop mort, Ronsard descansarà a l'ombra de la murta?
10.3.4.Carpe diem

10.4. Vigència. Reivindicació dels romàntics
10.4.1. Cançons polifòniques franceses: primera, segona...

9. Garcilaso de la Vega

9. Contextualització. Vida i Obra

9.1. Mite d'Apol·lo i Dafne
9.1.1. La tradició: Ovidi i Petrarca
9.1.2. Lauro

9.2. Mètrica. Estructura externa
9.3. Estructura interna en relació a l'exposició del tema
9.4. Anàlisi de les figures retòriques que es justifiquen en relació a l'exposició temàtica
9.5. Vigència i difusió posterior

9.6. Pintura i escultura
9.6.1. Antonio del Pollaiolo
9.6.2. Gian Lorenzo Bernini

8. Ausiàs March

8. Ausiàs March

8.1. Esboç biogràfic i trascendència del poeta

8.2. Anàlisi del poema ” Veles e vents han mos desigs complir…”

Ø Estrofa 1

Ø Estrofa 2

Ø Estrofa 3

Ø Estrofa 4

Ø Estrofa 5

Ø Estrofa 6

Ø Estrofa 7

Ø Tornada

8.3. Versió de Raimon. Una altra

8.4. Versió d’Esther Formosa i Toti Soler

8.5. Versió Josep Carreras

7.Petrarca

1. Contextualització

1.1.                   Vida i obra. Petrarca, pare de l’Humanisme

1.2.                   Transcendència de l’Humanisme a Catalunya

1.3.                   Cançoner. Rerum vulgarium fragmenta. Unitat.

1.3.1.                       Estructura

1.3.1.1.   “En vida de Laura”

1.3.1.2.   “En mort de Laura”

1.3.2.                       Sonet I. Petrarca cristià i Petrarca pagà. El sonet petrarquista (mètrica)

1.3.3.                       Sonet CCLXVII.

1.3.3.1.   “Voi ch’ascoltate” : primera audició i segona audició

1.3.3.2.   “Oimè il bel viso”. Anàlisi del sonet Petrarca

6. Dante

1.   Contextualització

1.1.                 Vida

1.2.                 Obra

1.2.1.                    Dolce Stil nuovo 

1.3.                 Vida i obra. Vigència

2.   Lectura dels poemes. Divina Comèdia

2.1.                 Infern. Cant I, v. 1-9

2.1.1.                    Metàfores

2.1.2.                    Mètrica

2.2.                 Infern. Cant I, v. 61-84

2.2.1.                    Trobada amb Virgili

2.3.                 Infern. Cant V, v. 100-141

2.3.1.                    Una història d’amor

2.3.2.                    Música de Piotr I. Txaikovski i/o Serguei Rakhmàninov

2.3.2.1.       Francesca da Rimini: Fantasía Sinfónica ParT I

2.3.2.2.       Tchaikovsky's Francesca da Rimini.   

2.3.2.3.       Francesca da Rimini.Wikipèdia

2.3.3.     Pintura de Dominique Ingres i/o DanteRossetti

2.3.3.1.    Francesca de Rimini per D. Ingres    
2.3.3.2.    Francesca da Rimini per Dante Rossetti   

2.4.                 Paradís. Cant XXXII, vv. 88-96

5. Carmina Burana

1.     Contextualització

1.1.                    Origen

1.2.                    Col·leccions conservades

1.3.                    Obra i recursos

2.     Oh fortuna...

2.1.                    Tema

2.2.                    Versió musical de Carl Orff. Vigència

"No és meravella si el meu cant..."

4. Bernart de Ventadorn

1. Contextualització
1. L'amor cortès
2. Bernart de Ventadorn, trobador
3. Plèiade de trobadors clàssics: Guiraut de Bornelh, Bertran de Born, Raimbaut d’Aurenga, Arnaut Daniel i Bernart de Ventadorn
4. Poesia medieval en llengua “vulgar”
2. Aproximació al tema i a l’estructura
1. Poesia de cançoner. Mètrica
2. La paraula “midons”
3. Per què es fa servir el gènere masculí?
4. La perfecció formal i la intensitat del sentiment
5. Quin és el to del poema?
6. En què consisteix l’amor cortès?
3. Anàlisi de recursos retòrics en relació al tema
1. Detecteu algun recurs retòric?
4. Conclusió i vigència
1. La traducció d’Alfred Badia
2. Poesia cantada
3. Activitat xtec

3. Horaci. Paraules d'Alfi 

Èpodes en castellà

Lloança de la vida campestre

Feliz aquel que huye del mundanal ruido...

1. Contextualització
1. Quintus Horatius Flaccus, Horaci: poeta líric per excel·lència de la literatura llatina
2. L’obra: Sàtires, Epístoles, Epodes, Odes,Cant secular, Epístola als Pisons o Art Poètica
3. La tradició: epicureisme, poesia grega antiga
4. Plèiade poètica dels temps d’Octavi August: Horaci, Virgili i Ovidi
2. Aproximació al tema
1. Paraules inicials: “Beatus ille”, el tòpic literari d ela bondat de la vida campestre
2. L’usurer Alfi
3. Compartia Horaci la bondat de la vida retirada en oposició a la vida urbana?
4. Per què diem que els temps heroics queden endarrere?
5. Referències culturals que s’han d’explicar: v. 7 i 8, v. 17, v. 21 i 22 (deus Príap i Silvà), v. 41 (dones de Sabina i Apúlia), v. 49 (llac Lucrí), v. 59 (deu Terminus), v. 66 (déus Lars), v. 69 i 70 ((idus i calendes)
3. Anàlisi de recursos retòrics en relació al tema
1. Detecteu algun recurs retòric?
4. Conclusió i vigència
1. La influència durant el Renaixement: Fray Luis...
2. Traducció de la Fundació Bernat Metge
3. Altres traduccions: Josep Maria Llovera, Llorenç Riber, Isidre Vilaró, Miquel Costa i llobera, Vicent Andrés Estellés
4. Text en llatí

2. Safo

Exposición alumna 2º Bachillerato Safo, poetisa griega from Angeles Bañon

SAFO: biografia, obra i recursos

Poesia cantada

Poesia cantada en castellà

1. Contextualització
1. Safo de Lesbos: 650?-580? a.C.
2. L’obra:  Cant a Afrodita, Poema sobre la dissort de Titó...molt fragmentària.
3. L’estrofa sàfica
2. Aproximació al tema
1. En el marc de la totalitat de l’obra
2. Qui és Afrodita?
3. El jo poètic
4. La persona desitjada
5. Per què s’adreça a la deessa com a trenadora de fraus, d’enganys, si vol aconseguir-ne un do?
6. A què es refereix “l’auri casal del pare”?
7. Afrodita, alcavota?
3. Anàlisi de recursos retòrics en relació al tema
1. Detecteu algun recurs retòric?
4. Conclusió i vigència
1. La traducció de l’hel·lenista Manuel Balasch (1973)

Eveline

1. Homer

HOMER: biografia, obra, Odissea i recursos

Cant XXIII, vv. 209-284 L'Odissea en grec i castellàURL

1.       Contextualització

a.       Homer, la llegenda

b.      Les dues grans epopeies:  L’Ilíada i L’Odissea

c.       La guerra de Troia

2.       Aproximació al tema

a.       En el marc de la totalitat de l’obra

b.      Qui és Atenea, Posidó, hel·lena, Tirèsies...?

c.       Qui són els argius?

d.      I els d’Acaia?

e.      Quin sentit pot tenir el manament que encara ha de complir Ulisses, el  d’anar amb un rem a l’espatlla fins que trobi algú que confongui el rem amb una ventadora?

3.       Anàlisi de recursos retòrics en relació al tema

a.       Detecteu algun recurs retòric?

4.       Conclusió i vigència

a.       La traducció de Carles Riba

Antologia

1. Homer (VIII a.C.): Cant XXIII. Ulisses reconegut per Penèlope, vv. 209-284, de L’Odissea. Traducció de Carles Riba. Original en Wikisource, Edició castellana de Segalà en Wikisource, Edició castellana de Google books p. 262 i ss, Altra edició castellana en Google books p. 192 i ss.
2. Safo (650-580 a.C.): Cants. Llibre primer, vv. 1-28. Traducció de Manuel Balasch.Recull de poemes musicats en Miscelánea, Amazon, Youtube, Youtube,  Se han sumergido la Luna y las Pléyades en Youtube
3. Horaci (65 a.C.): Èpodes II, Paraules d’Alfeu, vv. 1-70. Traducció de Joan Carbonell.Wikisource
4. Carmina Burana (segles XII i XIII): “Oh, fortuna”, de Cançons de Beuern. Traducció de Joan Petit
5. Bernart de Ventadorn (segle XII): XVIII “No és meravella si el meu cant”. Traducció d’Alfred Badia. Xtec, Trobar.org, Youtube,
6. Dante Alighieri (1265): Infern I (vv.1-9, 61-63, 79-84), Infern V (vv. 100-141), Paradís XXXII (vv. 88-96), de Divina Comèdia. Traducció de Joan Francesc Mira
7. Francesco Petrarca (1304): I “Els qui en rimes esparses escolteu”, de Cançoner.Traducció de Miquel Desclot, Wikisource bilingüe, Youtube
8. Francesco Petrarca (1304), CCLXVII “Ai, el bell rostre, ai, el seu esguard”, de Cançoner. Traducció de Miquel Desclot. Wikisource bilingüe
9. Ausiàs March (1400), “Veles e vents han mos desig complir”. Wikisource. Youtube
10. Garcilaso de la Vega (1501), “A Dafne ya los brazos le crecían”. Wikisource Escrito está en mi alma vuestro gesto soneto musicado por Vicente Monera.
11. Pierre de Ronsard (1524): “Quan siguis molt velleta” , de Les roses de Ronsard, Segon llibre dels sonets per a Helena. Traducció de Pere Rovira. Original Wiki. Versión bilingüe
12. William Shakespeare (1564): I “Volem que siguin més les belles criatures”. Traducció de Joan Triadú, Original,
13. William Shakespeare (1564): CXXXVII “Tu, Amor, boig i cec, ¿als meus ulls què els has fet,” Traducció de Joan Triadú. Original,
14. John Donne (1572): “No t’altivis sentint-te anomenar”, de Sonets. Traducció de Marià
Villangómez
15. William Blake (1757): “Londres”. Traducció de Francesc Parcerisas
16. William Wordsworth (1770): “Nocturn” , de L’abadia de Tintern . Traducció de Miquel Desclot
17. Friedrich Hölderlin (1770): “Cant d’Hiperió”, de Set poemes de Hölderlin. Traducció de Carles Riba
18. Novalis (1772): “Avall envers el si de la terra”, vv. 1-60, d’Himnes a la nit. Traducció d’A. Tàpies-Barba
19. Lord Byron (1788): Don Joan, cant III, “Les illes de Grècia, les illes de Grècia”, vv. 1-30. Traducció de Francesc Parcerisas
20. P.B. Shelley (1792): “Elegia a la mort de John Keats” XXXIX, XL, XLI, XLIII. Traducció de Marià Villangómez
21. John Keats (1795): “A la tardor”. Traducció de Marià Manent.
22. Giacomo Leopardi (1798): “L’infinit”, de Cants. Traducció de Narcís Comadira
23. Victor Hugo (1802): “La història”. Traducció de Joan Peña
24. Emily Brontë (1818): “Remembrança”. Traducció de Francesc Parcerisas
25. Walt Whitman (1819): “Curull de vida, ara, compacte, visible…”. Traducció d’Agustí Bartra
26. Charles Baudelaire (1821): “L’albatros” Traducció de Xavier Benguerel
27. Emily Dickinson (1830): “No és morir el que ens fa mal…”. Traducció de Marià Manent
28. Christina Rossetti (1830): “Quan sigui morta, amo”. Traducció de Rosa Leveroni
29. Stéphane Mallarmé (1842): “Do del poema”. Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
30. Paul Verlaine (1844): “El meu somni familiar”. Traducció de Joan Peña en Google books, Edició bilingüe, Interpretat per Julos Beaucarne en Youtube
31. Arthur Rimbaud (1854): “Vocals”. Traducció de Joan Peña en Google books. Edición castellana en Wikisource, Edició bilingüe
32. Konstantinos Kavafis (1863): “La ciutat”. Traducció de Carles Riba en Google books.Original recitat per Lampeti i Horn, Original en Wiki, Ítaca versió de Carles Riba musicada per Lluis Llach en Youtube, Ítaca musicada per Patricio Anabalón,
33. William Butler Yeats (1865): “La màscara” Traducció de Marià Villangómez
34. Paul Valéry (1871): El cementiri marí, estrofes 1, 5, 12, 13, 16, 18, 19, 22, 24. Traducció de Xavier Benguerel
35. Robert Frost (1874): “Refent paret”. Traducció de Miquel Desclot
36. Gottfried Benn (1886): “Hora blava”- Traducció de Guillem Nadal
37. Rainer Maria Rilke (1875): “Dia de tardor”. Traducció de Joan Vinyoli
38. La Comtessa de Noailles (1876): “El temps de viure”. Traducció de Joan Peña
39. T.S. Eliot (1888): “East Coker, V, de Quatre quartets. Traducció d’Àlex Susanna
40. Fernando Pessoa (1888): “Savi és aquell que s’acontenta amb l’espectacle del món”, d’Odes de Ricardo Reis. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.
41. Giuseppe Ungaretti (1888): “Matí”. Traducció de Narcís Comadira
42. Anna Akhmàtova (1889): “La dona de Lot”. Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova

Carmina Burana

 

Fortuna Imperatrix Mundi   

1. O Fortuna (Chorus) (O Fortune)

O Fortuna	O Fortune,
velut luna	like the moon
statu variabilis,	you are changeable,
semper crescis	ever waxing
aut decrescis;	and waning;
vita detestabilis	hateful life
nunc obdurat	first oppresses
et tunc curat	and then soothes
ludo mentis aciem,	as fancy takes it;
egestatem,	poverty
potestatem	and power
dissolvit ut glaciem.	it melts them like ice.
Sors immanis	Fate - monstrous
et inanis,	and empty,
rota tu volubilis,	you whirling wheel,
status malus,	you are malevolent,
vana salus	well-being is vain
semper dissolubilis,	and always fades to nothing,
obumbrata	shadowed
et velata	and veiled
michi quoque niteris;	you plague me too;
nunc per ludum	now through the game
dorsum nudum	I bring my bare back
fero tui sceleris.	to your villainy.
Sors salutis	Fate is against me
et virtutis	in health
michi nunc contraria,	and virtue,
est affectus	driven on
et defectus	and weighted down,
semper in angaria.	always enslaved.
Hac in hora	So at this hour
sine mora	without delay
corde pulsum tangite;	pluck the vibrating strings;
quod per sortem	since Fate
sternit fortem,	strikes down the strong man,
mecum omnes plangite!	everyone weep with me!