20 Giacomo Leopardi

1. Vida i Obra
2. Ideari. Cfr. Existencialisme
3. Traduccions
4. "L'infinit"
4.1. cfr. Wordsworth
4.2. Estructura externa i interna
4.3. Aproximació temàtica
4.4. Lectura en italià

19. Keats

1. Vida
2. Obra.
2.1. 1818
2.2. Estil
2.3. Traduccions
3. Oda (de Poemes de John Keats)
3.1. Contextualització
3.2. Estructura externa i interna
3.3. Aproximació al tema. Resposta a les qüestions plantejades
3.4. Recitat en anglès (Frances Jeater)

18. P.B. Shelley (1792-1822)

1. Vida i obra
2. Contextualització
3.Estructura externa
4. El mite d'Adonais. Tema
5. El difunt, Keats, com algú que no és mort, sinó com algú que ha despertat del somni de la vida. Quin sentit pot tenir això per algú que es declarava ateu i que no creia en una vida més enllà?
6. Què deu significar que "nosaltres", és a dir els vivents, som els autèntics cadàvers?
7. "La Mort ha mort". Cfr. amb  "No t'altivis sentint-te anomenar..." de  John Donne.

17. Lord Byron (1788-1824)

1. Vida i Obra
2."Les illes de Grècia"
3. Estructura externa i interna. Recursos
4. Quins trets romàntics detectes en el poema?

16. Novalis (1772-1801)

1. Vida i Obra
2. "La flor blava": símbol universal de l'anhel romàntic de trascendència
3. Traduccions
4. "Enyorança de la mort" dins Himnes a la nit
4.1. Contextualització i tradició preromàntica (Young)
4.2. Aproximació al tema
4.2.1. Redescobriment del sagrat (cfr. Hölderlin i l'orfisme grec)
4.2.2. A quin passat enyorat es deu referir entre les estrofes tercera i la sisena?
4.2.3. Quina pot ser aquesta "set ardent que ens consumeix" que sembla que en aquests temps, el present del poeta, no es podrà calmar mai?
4.2.1. Com es farà el pas cap al futur on els estimats ens enyoren?

15. Friedrich Hölderlin (1770-1843)

1. Vida i obra
2. Estil
3. Traduccions
4. Cant d'Hiperió
4.1. Contextualització
4.2. Tem
4.3. Estructura interna (déus, àngels, humans)
4.5. Quines característiques del món dels déus destaca el poeta, entre les dues primeres estrofes?
4.6. Quines característiques de la vida humana hi oposa a la darrera estrofa?
5. Brahms: Cant del destí i una altra versió de la traducció

14. William Wordsworth (1770-1850)

1. Vida i Obra
2. Contextualització
2.1. Estil i concepció de la poesia
2.2.. Traduccions al Català
3. "Nocturn"
3.1. Aproximació al tema
3.2. Admiració davant l'espectacle de la natura en altres arts: Joseph Mallord William Turner i Caspar David Fiedrich
3.3. Cfr. amb Joan Maragall: Pirinenques i Vistes al mar

13. William Blake (1757-1827)

1. Vida i Obra
2. Cançons d'experiència (1794): "Londres"
2.1. Context
2.2. Aproximació al tema
2.3. Estructura externa i interna. Ús de figures retòriques per reforçar el tema
2.4. A la darrera estrofa què pot voler dir que la prostituta "afecta amb plagues el marital sepeli (el fèretre del matrimoni)"?
2.5. Il·lustració i cal·ligrafia del poema feta pel propi poeta.
2.6. Ralph Vaughan-Williams (1872-1958) musica a Blake: Ten Blake Songs
2.7. Una versió en anglès

12.John Donne (1572-1631)

1. Vida i Obra
2. Estil. Escola de poetes metafísics anglesos
3. "No t'altivis sentint-te anomenar..."
3.1. Tema del sonet
3.2. Per què es pot dir que és un sonet sacre? Descansa sobre alguna creença religiosa de la Mort determinada?
3.3. Com caracteritzaríeu l'actitud del poeta davant la Mort? És de menyspreu? Insultant? Desafiant? Mofeta? Argumentativa?
3.4. Per què del son en diu "el teu retrat fingit"? És una metàfora?
3.4. En quins punts es poden resumir les raons per les quals la Mort ha d'abaixar els fums que sembla que té, a parer del poeta? D'on deuen venir aquests fums?
3.5. Una gravació
3.6. Benjamin Britten: cançoms sobre els Sonets sacres  de Donne.

11. William Shakespeare (Stratford-Upon-Avon 1564-1616)

11.1. Vida i Obra 
11.1.1. Vigència. Revaloració del moviment romàntic
11.1.2. Traduccions al català

11.2. Els sonets (154). Dues sèries
11.2.1. Sonet I (1a sèrie, fins al 126)
11.2.1.1. Anàlisi. Estructura externa i interna en relació al tema
11.2.2. Traduccions de Triadú i de Morera. Versió original en anglès.

11.2.3. Sonet VII (2a sèrie, 137)
11.2.3.1. Anàlisi del tema a partir de la forma

10. Pierre de Ronsard (1524-1585)

10.1. Contextualització. Vida i obra.
10.1.1. La Plèiade
10.1.2. Amors. Tradició del cançoner petrarquista

10.2. Ronsard: renovador de la temàtica i de la forma
102.1. L'alexandrí
10.2.2. El sonet francès

10.3. Sonets a Helena (1578)
10.3.1. Sonet 24 è
10.3.2. Recordar a una dona que es farà vella no sembla pas la millor manera d'afalagar-la. Per què ho fa, doncs, el poeta?
10.3.3. Per què, un cop mort, Ronsard descansarà a l'ombra de la murta?
10.3.4.Carpe diem

10.4. Vigència. Reivindicació dels romàntics
10.4.1. Cançons polifòniques franceses: primera, segona...

9. Garcilaso de la Vega

9. Contextualització. Vida i Obra

9.1. Mite d'Apol·lo i Dafne
9.1.1. La tradició: Ovidi i Petrarca
9.1.2. Lauro

9.2. Mètrica. Estructura externa
9.3. Estructura interna en relació a l'exposició del tema
9.4. Anàlisi de les figures retòriques que es justifiquen en relació a l'exposició temàtica
9.5. Vigència i difusió posterior

9.6. Pintura i escultura
9.6.1. Antonio del Pollaiolo
9.6.2. Gian Lorenzo Bernini

8. Ausiàs March

8. Ausiàs March

8.1. Esboç biogràfic i trascendència del poeta

8.2. Anàlisi del poema ” Veles e vents han mos desigs complir…”

Ø Estrofa 1

Ø Estrofa 2

Ø Estrofa 3

Ø Estrofa 4

Ø Estrofa 5

Ø Estrofa 6

Ø Estrofa 7

Ø Tornada

8.3. Versió de Raimon. Una altra

8.4. Versió d’Esther Formosa i Toti Soler

8.5. Versió Josep Carreras

7.Petrarca

1. Contextualització

1.1.                   Vida i obra. Petrarca, pare de l’Humanisme

1.2.                   Transcendència de l’Humanisme a Catalunya

1.3.                   Cançoner. Rerum vulgarium fragmenta. Unitat.

1.3.1.                       Estructura

1.3.1.1.   “En vida de Laura”

1.3.1.2.   “En mort de Laura”

1.3.2.                       Sonet I. Petrarca cristià i Petrarca pagà. El sonet petrarquista (mètrica)

1.3.3.                       Sonet CCLXVII.

1.3.3.1.   “Voi ch’ascoltate” : primera audició i segona audició

1.3.3.2.   “Oimè il bel viso”. Anàlisi del sonet Petrarca